12. Homenatge al Stradivarius del Rall: Vicente Tercero. Anàlisi d'un rall
1. Introducció
Vicente Tercero ha sigut un referent en la pesca amb rall. Ha sigut molt volgut per tots els que hem tingut afició a la pesca. Sense prepotència ni altaneria s'ha caracteritzatt per ser una persona molt plana. Fa a poc ens ha deixat. El seu llegat ha sigut de gran importància en el món del rall.
Ell ha ensenyat esta pesca tradicional a moltes persones. Amb el mòdic preu del rall que el pobre no
guanyava ni 5€/hora, et regalava lliçons per llança el rall i trobar el peix. Tanmateix quan el rall s'espatllava, siga per enganxarse amb pedra o per capturar algun golfàs, ell te'l remendava. Ho feia per afició, ja que si fora per negoci ja s'haguera arruïnat fa temps.
Eduardo conegut com el "psicòleg", fou un gran amic d'ell i en contava que, una de les bromes que li gastaven els companys del rall fou que li cridaren perquè anava una llisa maleada cap a ell. "Que va la pelà! Preparat". I ell s'adonà que darrere la llisa maleada anava una mola gran de llises. Es va preparar el rall, i feu un llançament. Tots els companys estaven estronxant-se del riure creient que Tercero l'havia capturada. Però quan veieren que el rall estava ple de llises, els "jajas" es van tornar en un "oooohh", i es quedaren bocabadats. La veterania de Tercero va deixar a tots amb un pam de nas!
Ha lluitat també pels abusos d'autoritat per part d'alguns agents de la Guàrdia Civil que amb multes excessives i també amb sostracció de ralls als pescadors (ja siga per desconeixement de les tradicions valencianes o per prejutjar al nostre col·lectiu). Ha contribuït, doncs, a restablir la dignitat a este esport tradicional valencià.
Durant un breu espai de temps he pogut observar un rall fet el nostre company rallador Vicente "Tercero" que ha fet molts ralls i han destacat per la qualitat. El, propietari és "Donís", que molt amablement ha accedit a mostrar-me'l. Li done gràcies per la paciència que té amb mi.
Ell ha sabut exportar molt bé aquelles característiques d'un rall amb malla feta a ma (amb fil de cotó o de poliamida) als ralls de monofilament de niló.
Vegem les mesures que he pres:
Algunes mesures no estan ben preses com la del nombre de malles inicials que segurament potser són 96.
Altres mesures són aproximades sobretot al comptar les passades, potser, puga variar una o dues unitats.
2. Detalls constructius:
2.1 Unió de la corda i el rall
Vegem una foto:
Comença amb 16 malles inicials per triangle que son 6*16= 96 malles en conjunt
2.2 Unións dels triangles (trapecis) tram inicial
Amb esta foto es veu que ha tallat les malles en diagonal que és que s'esperava. Però el problema que té es que el nombre de malles creix mol.
Com es pot veure no fa zig-zag la junta:
O siga es talla la malla seguint la línia diagonal, procediment que és senzill tal com es mostra a la figura, després s'ajunten per la mateixa diagonal les dos parts:
S
2.3 Unións dels triangles (trapecis) tram final
Esta part m'ha desconcertat i és on radica la inventiva i geni de Tercero. Per tal d'evitar que el nombre de malles del rall cresca desmesuradament, ha optat fer 3 passades en diagonal i una en sentit contrari, la qual cosa fa que per cada triangle, cada 4 malles sols en creix 2 malles, per tant, cada passada creix mitja malla (0,5 malles). Per tant, en este tram creix a voltant de 6*0,5= 3 malles totals per passada, cosa que és inferior al creixement natural del rall, però ajuda a ajustar les malles totals.
Ací tal vegada cal tenir molta cura en tallar la tela. Vegem-ne fotos i el que pense con s'ha tallat la tela:
En la foto no s'aprecia massa bé els detalls, però si marquem les malles vegem més clar:
La part amb doble línia és la unió dels 2 triangles.
I el tall suposadament quedaria:
Cal observar que la tela no es talla simètricament sinó que hi ha un desfase d'una passada perquè acoble bé. Cal tenir molta cura per a evitar confondre cada part del rall i això, si no tens molta pràctica pot provocar que t'equivoques comptant i talles confongues una part per l'altra.
Respecte a esta forma de tall i d'unió tinc les meues reticències, ja que es podria tallar simètricament i no fer tants plecs a la part del rall que s'agafa per a llançar.
2.4. Tirants, bos, ploms i braguerot
Algunes fotos que he fet són:
On es veu que els tirants estan massa oberts, cosa que disminueix el radi del rall, però augmenta la mida del boç una vegada obert.
Els tirants són de 22 cm, la qual cosa jo personalment haguera fet un poc més llarg, ja que un tirant. Si analitzem este dibuix dels tirants i ploms:
Els tirants haurien de formar 90° o menys entre si.
Si el rall haguera forçat a una obertura de malla "òptima" que formara un quadrat, aleshores el tirant hauria de tenir:
(longitud plom + longitud braguerot) * √2 = 25,46 cm
I és major que 22 cm
Però com és contraproduent forçar tant la malla per a formar un quadrat, ja que dificultaria obrir el rall a causa de la rigidesa de la malla, esta longitud pot ser acceptable.
Però el boç és molt menut (tan sols de 26 malles). Un tirant més llarg hauria forçat a donar més malles per al boç.
El plom és d'11 cm i el braguerot oscil·la entre 6.5 i 7 cm que ve a estar molt ajustat a la realitat.
2.5. Els nucs
Els nucs per a lligar els ploms i els tirants es mostren a les fotos:
2.5.1 Nuc per a sujectar el plom.
El nuc de la dreta separeix un doble nuc.
El doble nuc és molt fort. En la foto es mostra com és un doble nuc.
 |
 |
|---|
2.5.2 Nuc del tirant al braguerot
El nuc de la dreta separeix un doble nuc també., Cal tindre en comptre que el nuc per a este lloc ha de:- fer que el tirant que entra i el que ix han de estar en un pla vertical. El sobrecoll queda descartat ja que el tirant qiue entra i el que ix formen 90ª amb rel braguerot.
- Ha de amarrar be. La lligassa de bover s'assolta facilment. Un poc millor es 2 nucs simples però no són tant forts com el doble nuc
Estos nucs queden descartats:
 Sobrecoll |
 Lligassa de bover |
 2 nucs simples |
|---|
I la unió del tirant a la malla:
2.5.3 Nuc del tirant a la malla
Potser siga un nuc simple amb 2 voltes internes o 2 nucs simples
2.5.4 Nuc d'unió dels triangles de la malla
Potser siguen sobrecolls (ballestrinque) o doble nucs
2.5.5 Alternativa al doble nuc
El doble nuc es fa quan es té molta experiència en fer ralls. Els tirants han de ser iguals i és difícil si no es té pràctica el fer doble nuc al braguerot ja que costa d'igualar els tirants. Per tant, tant es convenient fer un nunc simple que es pot ajustar a la longitud exacta del tirant i després addicionar un doble nuc.
També es pot fer servir per a lligar el plom al braguerot. Per tant per als principiants, recomane este nuc sempre per a qualsevol part del braguerot (lligar el plom al braguerot o lligar el tirant al braguerot)
3. Tall de la tela
Hem d'esbrinar la forma de cadascun delst rapezis que formen una mena de corona reial que després haurem de cosir.
Se sap de cada triangle (trapezi) que:
- Comença amb 16 malles
- Acaba amb 90 malles
- El tram inicial (tall en diagonal) té un creixement d'una malla per passada
- El tram final en zig-zag creix amb 0,5 malles per passada (cada 4 passades en creix 2)
- El nombre total de passades amb creixement és de 97
Per a resoldre el problema anomenem "a" el nombre de passades inicials en diagonal i "b" el nombre de passades finals en zig-zag.
Sabem que el nombre de passades creixents total és de 97 i és la suma de "a" + "b" per tant:
a + b = 97 [1]
Per altra part, el nombre de malles de la part baixa és de 90 i ha de ser la suma de les malles inicials (16) més les malles que aporta el primer tram (a * 1) més les malles que aporta el segon tram (b* 0,5):
16 + a * 1 + b * 05 = 90 [2]
que resolent dona
a = 51
b = 46
que ve a ser poc dalt o baix la mitat.
Un possible esbós del rall, per cadascun dels 6 triangles (trapezis) és el següent:
El tram format pel segment AB és el tam en zigzag, i ocupa pràcticament la mitat del tall (46 passades aproximadament).
El tram BC és un tall net i ocupa 46 passades).
El tram CD està format per les malles inicials (16)
El tram DF és simètric a BC
El tram FG és simètric al AB
Entre el punt a i G hi ha 90 malles
Els tirants (T) estan separats per al voltant de 4 o 5 malles verticals del punt A
Cada tirant (T) està separat 12 malles del veí.
El punt A amb més detall es veu que hi ha un desfase d'una passada als costats a cosir tal com hem vist en una figura anterior.
Formarà com si fora una "corona reial"
També s'han d'unir els elements de la corona. És dir f=A, e-B, d-C (la part dreta de cadascuna de les crestes de la corona s'unix amb la part esquerra de la cresta següent (de la dreta), fins a fer una mena de tronc de tron de con.
Al final s'ha emprat 63 malles que són 126 passades d'altura de la tela.
4. Càlculs teòrics d'acord amb esta entrada
Vegem que en 97 passades sols augmentem 74 malles (90-16) per tal la relació 74/97 = 0.763
i el nombre enter "a" que més s'aproxima
(a-1)/(a+1)=0.763
es a=7
Hem ficat totes les mesures aproximant al màxim als mesuraments fets:
I tenint en compte el model més realista de triangle-cercle tenim:
Prefixe Aproximacions: (Cir)->Cercle, (Tri)->Triangle
Sufixe Aproximacions: (V)->Tirant valencià en V, (It)->Tirant simple vertical Italià-Brasiler
Sufixe Aproximacions: (V)->Tirant valencià en V, (It)->Tirant simple vertical Italià-Brasiler
Radis[CirV,TriV,(Ti-CirV),CirIt,TriIt]cm:
[273-256(268)-284-278]
Plom+Braguerot[CirV,TriV,(Tri-CirV),CirIt,TriIt]cm:
[19.1-17.9(18.7)-19.8-18.7]
Longitud Corda Ploms[CirV,TriV,(Tri-CirV),CirIt,TriIt]cm:
[1715-1611(1684)-1784-1750]
Amplaria Tela bos(comptant tirant també)[CirV,TriV,(Tri-CirV),CirIt,TriIt]cm i passades:
[78.1-75.8(77.4)-79.7-77.4]
27-27(27)-28-27]
Angle Malla del Bos[CirV,TriV,(Tri-CirV),CirIt,TriIt]cm:
[67.75-63.16(66.36)-70.88-66.21]
Angle Tirant[CirV,TriV,(Tri-CirV),CirIt,TriIt]cm:
[120.11-180.00(116.60)-No fa angle per ser tirant simple]
El que ens interessa és:
- Diàmetre del rall: 268 cm.
- Plom + braguerot = 18.7 cm.
- Longitud de la circumferència de la corda de ploms: 1684 cm.
- Amplària tela del boç: 77.4 cm que equival a 13,5 malles (o 27 passades).
Estos resultats difereixen sols un poc amb el rall analitzat.
Però dels càlculs teòrics per passada tenim:
Dels càlculs teòrics (que poden ser irreals) cal objectar:
- L'angle de les malles del plom és més menut que el de l´ultima passada després d'afegir perquè s'ha suposat que esta forma un hexàgon, mentre que les malles del plom formen una circumferència, la qual economitza longitud respecte a un polígon que la inscriu
- Amb el model de triangle pur el tirant es queda massa curt. Amb el model mixt triangle-cercle tot i que el tirant queda prou curt, es viable. Tal vegada amb un tirant de 27 cm s'hauria solucionat (tot que s'hauria d'haver incrementat la longitud de la tela).
- Tal vegada, com el model teòric no és el mateix que el que ha tallat Vicent Tercero, potser la corda del plom quede curta (al voltant d'un metre) cosa que pot augmentar 20 cm el radi del rall.
- En cap moment s'ha sobrepassat els 71º de la malla. Potser és part de l'èxit del rall perquè no traccionen en demesia les malles per a forçar a tancar el rall.
- Jo hauria fet un poc més de boç efectiu. Cosa que no deixa escapar tant de peix, però alenteix i complica el llançament del rall.
Ara ens farien falta almenys 65 malles de longitud de la tela.
5. Tall de la tela alternatiu
També la la segona part es podria haver cosit així,:
Una alternativa a eixe tall de la tela podria ser fer 7 passades en diagonal i 1 al contrari. Respecte a la manera de cosir, pot emprarse el que ha fet Vicent amb eixa unió que amaga molt be el cosit o fer una semblant a la del dibuix anterior que és menys discreta.
5. El que em falta averiguar:
- Com arregla les malles trencades amb fil gros sense que desfacen els nucs.
- L'empalmament de la corda amb el començament de la malla
- Els nucs per a lligar els ploms al braguerot i per empalmar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada