19. La cerca de la tela de malla ideal

 

Introducció

Hi ha diversos factors a l'hora d'escollir la tela del rall:

1. Tipus de modalitat: A vista o a bulto
2. Profunditat: Si es llança des de la vora, aigua al melic o aigua al coll
3. Força del rallador i habilitat del rallador
4. Força i procedència del vent
5. Estat de la mar
6. Tipus de platja : arena, grava, roca

Tipus de tela

Hi ha diverses classificacions:

1. Tipus de fabricació: 
   
   
1. Manual : Es pot decidir el tamany i forma del rall però requereix molta habilitat per a acabar un rall amb un temps prudencial.
   Les últimes passades amb quasi 500 malles es fan eternes. Segons les dimensións del rall es requerien entre 40,000 i 60,000 punts.
   Jo més d de 8 punts per minut no he aconseguit arribar, però hi ha experts que em dupliquen esta velocitat. 
   Per tant només de fer el rall (no sols s'ha de comptar el tems de fer malla, també el temps de omlir l'agulla, empalmer etc) fan falta entre 80 i 150 hores
   
   
   
   
   Foto de Pixabay
   
   
   
2. A màquina: Sols has de tallar els patrón i cosir
   
   
2. Material:  Tot i que quasi tot ara són fibres sintètiques, tenim:
   
   
1. Cotó (es feia servir antigament i ja no es gasta pràcticament)
   
   
   
   De Tienda Marítima
   
   
   
2. Poliamida (fil multifilament. Potser siga mailon trenat o polifilament) Se solia emprar en els ralls fets a ma.  Però hui hi ha disponible xarxa ja teixida. Es caracteritza per ser poc rígida.
   Avantages: No es resisteix a obrir, cosa que permet fer ralls amb obertura de malla de 90º, i per tant minimitzen la tela usada.
   Disdavantages: S'enredra més
   
   
   
   
   
   Foto de Almerored
   
   
   
   
3. Nailon monofilament. Són els que s'estan imposant. Cal tindre en compte el diámetre del fil. Ja que el fil gros trenca menys però és més lent i és més rígid. La rigidesa fa qe l rall s'enredre menys però no costa mś d'obrir. Per tant la tela no s'optimitza tant ja que és difícil obtenir obertures de la malla de més de 80º amb fil gros (0,35mm) 
   
   
   
   Foto de Almerored
   
   
   
4. Polietilé trenat. Es extremadament resistent però els nucs es corren, has de fer almenys doble nuc i ni aixina. No he vist xarxa de fil prim de polietilé trenat
   
   
   
   Foto de Quinter Pesca
   
   
   
3. Diàmetre del fil: Per a fer rall normalment s'empra nailon de 0,3mm a 0,35mm de diàmetre o fil de poliamida del 13.000, 10.000 i 6.000 (el nombre significa la longitud e fil que entra en una unitat de pés, per tant quan més alt és el nombre, més prim és el fil). Els ralls tradicionnals empraven fil del 10.000

Selecció de la tela

Per a pescar en roca o grava se sol emprar ralls de cercolet i si pot ser amb fil més gros ja que la pedra sol foradar la tela i tallar els tirants.

Si s'ha de rallar amb molt de vent de costat o de front cal emprar un rall de monofilament més menut que enredra menys.

Si el vent és de ponent (vent a favor) es més fàcil d'obrir i qualsevol rall és bo.

Si s'ha de rallar a aigua al coll cal emprar un rall menut, per tant un rall de fil trenat pot se una bona opció.

Per a rallar a vista a poca aigua, qualsevol rall és bo.

Però si pescant a vista, el peix fuig, cal emprar un rall més menut i ràpid per a poder arribar al peix. Un rall de fil trenat amb poca tela tal vegada siga la millor opció.

Per a rallar a bulto, un rall de monofilament gros pot ser la millor opció ja que es llança moltes vegades i estos ralls són més resistents i s'enredren menys.

Per tant s'aconsella (no sé si bé o malament) usar:

1. Rall trenat normal o menut per a peix a vista fugitiu o aigua al coll.
2. Rall monofilament normal o gran per a bulto o peix no fugitiu fins aigua a la cintura. També per a vent de costat o de front (rall normal o mes menut) o amb mar marejada.
3. Rall monofilament amb fil gros si hi ha pedra, o s'espera pillar algun golfàs.

En fi de segur hi ha algú de vosaltres que controla més este tema i té altres opinions més aclaridores al respecte. Doncs us anime a que les poseu