24. Diseny de ploms (4). El CNC. La normativa europea contra el plom

1. Introducció.

No sé fins quin punt s'ha de seguir intentant fer ploms per eses causes:

1. La mescla antimoni/plom es difícil d'aconseguir ja que l'antimoni fon a 631ºC, i és difícil alcansar eixa temperatura amb butà. Cal recòrrer a un soplet de soldadura forta o de gas MAPP, i tot i això caldria provar-ho
   
   
   
   
   
2. L'antimoni cada vegada es més car i difícil d'obtenir.
3. Hi ha armeries que subministren perdigons de plom aliat amb antimoni amb una proporció entre 1 i 5%. Però sembla que una vegada acabades les existències no se'n vendran més. Fa poc encara podia trobar-ne d'estes armeries. Hui no n'he pogut trobar cap. Els perdigons eren d'acer i no de plom
4. Les directives europees, ja en 2025 han eixit per a prohibir el plom tant en caça com en pesca.

Però personalment crec que l'objectiu final el que es preten es acabar amb la caça i amb la pesca. Cada vegada és més difícil i més car practicar estes activitats.

2. El mecanitzat CNC

El mecanitzat CNC és una opció per a fer mol·les de plom, primerament hem de fer un diseny en format ".step" i després demanar pressupost  "on-line" a les empreses.

2.1 Quin programa usar per a disenyar un mol·le?

Jo com no volia gastar-me diners, he utilitzat esta web On Shape.

Però "de bades els frares peguen cabotades", i tot i que per a fer estos prototips es molt bona, té algunes mancances que no té la versió de pagament.

El procés és el següent:

1. Una peça es pot fer a trossos i després apegar els trossos amb la funció booleana , a continuació es seleccionen les pesses a unir. Han de tindre almenys una superfície a compartir. apareix un diàleg com este amb l'operació, on Complet3 i Part 48 són les dos peces a unir o apegar
   
   
2. Per a crea una peça o un tros de peça s'ha de començar fent un sketch ( o bocet) en 2 dimensions
   
   
    Per a fer el sketch s'ha de seleccionar un pla. Hi ha eines per a fer segments, cercles i arcs, acotar, fer paralel·les etc. Una vegada s'ha fet un skets, es pot estruir, fer un cos de revolució.

   
   
3. Amb l'eina booleana  , també es pot eliminar una part de la peça per a fer "huecos".
4. Una vegada feta la peça s'exporta a format ".step" i ja ho tenim.
5. El procés és algo mes complexe i requerix prou hores de pràctica i de fe errades però tot entra en la festa.

2.2 Que s'ha de tindre en compte per a que el prototip no siga car?

Les variables que intervenen en el cost del producte son:

1. Tipus de material. El plàstic es el material mes barat però no serveix per a fondre plom. L'acer innoxidable es car ja que es més difícil de mecanitzar. Una bona opció es l'alumini 6061 que sembla el més barat.
2. Dimensions de la peça. Quan més gran és la peça, mes material fa falta i per tant es mes cara.
3. Dificultat de mecanitzat: Peces molt complexes requereixen un mecantzat amb 5 eixos. Quan menys eixos es fan servir més econòmic es.
4. Rebaixar de material. Qualsevol element com maxons obliguen a rebaixar la resta de la peça, desperdiciant molt de material i forçar a una mecanització excessiva cosa que encarix més
   
   
   
   
   
5. Nombre de mecanitzats: Si fem 10 forats, serà mes car que fer-ne sols dos.
6. Acabat de la peça. Si exigim un acabat fi, serà més cara que si exigim un acabat més bast. Però l'acabat "bast" ofereix bona qualitat i per tant no cal exigir un acabat més fi.
7. Nombre de peces a fabricar: quantes més peces demanem, més barat ixirà el preu per peça.
8. Urgència de la fabricació: Quan més urgent siga la fabricació, més cara serà.
9. Tipus de transport. Quan més ràpid siga el transport, més car.

2.3 El problema de les rosques!

Sembla que el fitxer step no fica informació sobre les rosques. si dibuixes un forat roscat amb mètrica M5 per exemple. Sols guarda informació del diàmetre del forat, però no la rosca. Però les eines de bricolatge per a fer una rosca posterior són econòmiques. Per tant este problema no es important.

2.4 Com fem els maxons?

Si l'economia no és un problema, es pot dissenyar el maxons, Però si volem estalviar, els maxons es poder fer amb visos (tornillos) i aprofitar la forma dels caps del visos.

 Ara cal dissenyar una forma que encaixe amb este cap per a que ajuste be el mol·le

Vegem les dimensions aproximades:

2.5 Frontisses

S'han d'elegir frontisses menudes adequades, a ser possible que no siguen mes amples que la peça. En este cas tenen 2 cm en total, que permet unir 2 peces d'un cm cadascuna

Les frontisses tenen els forats de 3 mm aproximadament.

La separació dels forats sembla ser de :

1. 19 x 12,5 mm per a la primera 
2. 16 x 12 mm per a la segona