31. El rall valencià(II). La versió suecana de Jose Manuel
1. Introducció
Done les gràcies a Pepe Malanda per haver-me presentat a Jose Manuel al que agraïsc la seua amabilitat en explicar-me com l'han ensenyat a ell a fer el rall i compartir els seu coneixements i experiències.
Jose Manuel aclarint-nos tots els dubtes.
El seu mentor fou Pasqual "el matalafer", que en el mon de la caça i la pesca va muntar part de la seua vida professional.
Fa uns anys, els pescadors amb més habilitats podien tindre un sobre-sou amb les captures de peix, cosa que els permetia afrontar les penúries econòmiques de la postguerra.
Les tècniques de confecció d'un rall (patrons, nucs, tipus de fil), elaboració de plomades, llocs, èpoques i horaris de pesca, coneixements del comportament del peix, tècniques de llançament i detecció del peix, etc. , eren informació confidencial o restringida. La competència era molt forta, perquè hi havia gran nombre de ralladors a Sueca amb molt de nivell.
2. La talla del rall
Per a fer un rall personalitzat, es fa servir les dimensions personals, en concret el pam y els dits índex i polze. I per a llançarlo alguns veterans del rall afirmen que s'ha d'agafar a l'altura fins als genitals. Per tant un rall és una eina personalitzada i no cal parlar de dimensión absolutes (m, cm, etc) sinó de mesures del cos humà
Fig.2: L'home de Vitruvi de Leonardo da Vinci, foto de Wikipedia. Les proporcions humanes
3. Esquema d'un rall (zona de malla)
Jose Manuel ha fet este croquis on es mostren les idees bàsiques. La pulcritut de la lletra sense cap borró pot ser un indicatiu de la manera metòdica d'elaborar el rall i de la qualitat del producte
Es va a intentar justificar este esquema, des d'un altre punt de vista en base a altres versions:
Pel que es veu hi ha 2 trams:
- El tram on el rall va creixent en amplària formant un trapezi.
- El tram d'amparia fixa que es el boç formant un rectangle
4. La zona del trapezi
Jose Manuel recomana começar amb 121 malles per compensar quan al final es lliguen els dos etrems de les passades (Jo ahí discrepe, ja que crec que no se'n perd cap, però puc justificar esta decisió, ja que a vegades al cosir la tela pots menjar-te algun punt i d'esta manera es recupera. Si sobra un punt tampoc passa res, és millor que sobre que falte).
Sembla que eixe punt addicional és per a que no li caiga el punt d'afegir al final de la passada (Això es pot evitar fent el primer afegit abans del punt 10 (o 12) i així s'evita que els afegits caiguen fora de la passada.
La passada inicial és de baga, ja explicada en entrades anteriors
S'alternen 2 passades normals i una amb afegit tal com es mostra a la figura. Això també està explicat en entrades anteriors.
Respecte al tema de fer 10 afegits (al afegir cada 12 punts) o 12 afegits (al afegir cada 10 punts) cal tenir en compte que:
- Amb 10 afegits (afegir al 12 punts) s'estalvia al voltant del 20% dels punts i per tant el rall és més ràpid de fer. Es tolerable en un rall fet a ma, ja que el fil no és tant rígid. La malla al obrir s'acosta a l'obertura ideal de 90º. Si s'arma a 5 malles (3 per al plom més 2 per a l'entreplom o braguerot), no hi ha cap problema ja que el nombre de malles final es múltiple de 10, però si s'arma a 6 malles s'ha de tindre en compte que el nombre de passades amb afegits ha de ser múltiple de 3.
- Amb 12 afegits (afegir cada 10 punts) , s'ha de teballar més, per contra, amb les mateixes passades es té un poc més de radi. Jose Manuel planteja armar a 6 malles per a no tindre problemes, o pel contari si es vol armar a 5 malles, el nombre de passades a afegir ha de ser múltiple de 5.
L'altura d'esta zona és al voltant de 10 a 12 pams. Opcionalment si s'es jove i es té tècnica per a obrir el rall es pot arribar fins a 16 pams.
Per a fer una passada es pot emprar un canut de canya com el dit índex (rall més cec) si es vol rallar amb poc vent (de matí) i si es vol rallar per la vesprada que sol haver més vent, el canut de canya ha de tindre el diàmetre del polze (rall menys cec que no fa tanta vela)
Esta zona acaba amb dues passades de fil més gros (o també amb fil doble) i és on es lliguen les vesses o tirants a la malla
5. La zona del boç
Jose Manuel recomana 3 pams d'altura. (En una altra entrada es recomana 3,5 pams). Les vesses o tirants són d'un pam. Quan més alta siga esta zona, més boç tindrà, amb la qual cosa no fuig tant de peix, per contra, el rall s'enreda més, i és més lent.
Al final s'acaba amb 2 passades de fil més gros o doble que és on es passa la corda del plom
6. El doble nuc
Jose Manuel fa servir una mena de doble nuc per a arripionar els ploms i braguerots a les malles. El doble nuc es fa just abans i després del plom per a fixar-lo. També recomana fer servir el mateix fil tant per a arripionar els ploms com per a les vesses o tirants. També planteja escalfar els nucs si no apreten prou.
A l'hora de fer la mesura de la corda on van els ploms s'ha de tindre en compte que la malla ha de fer un angle de 90º just on va el plom (esta mesura és una bona aproximació, però s'han fet calculs per a obtenir millor esta mesura en altres entrades).
El doble nuc té l'avantage que apreta molt i és fàcil de fer.
Per a lligar els vessants (tirants) a la corda del plom, també recomana el doble nuc però tenint cura que l'entrada i eixida del vessant al nuc siga tant simètrica com siga possible i que es matinga al mateix pla que la corda del plom, cosa que ha insistit molt per evitar que el plom rode i ixca el rall enredat. Jo he provat i no ho he aconseguit amb este nuc. Crec que és una variant del doble nuc que permet esta distribució espacial.
7. Els ploms
Antigament es feien amb un mol·le fet amb una carta enrollada i un jonc per al buit central estacat en arena. Mes tard, aparegueren empreses que feien plomades amb l'aliatge adeqüat però resultaven algo cars ja que comporten molta ffaena.
La longitud dels ploms era entre 10 i 12 cm i el nombre de ploms utilitzats era de 92 a 110, depenent del radi del rall i els criteris per armar-lo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada