42. Encontre de ralladors APARSU el Mareny de Barraquetes el 12 de setembre de 2026

1. Introducció 

Este encontre ha sigut molt esperat perquè setembre és un bon mes per a esta pràctica esportiva, i en dies anteriors les captures foren relativament bones.

Els ralladors esta vegada estaven més animats tot i que l'onatge de la mar no era l'òptim. Tot i això, els bons ralladors eren capaços de llegir els petits canvis entre les ones per a localitzar el peix.

Però el peix empra dues tècniques per a esquivar al rallador: La primera és fugir en qualsevol direcció  a gran velocitat. La segona és ensorrar-se i esmortir els senyals que pot detectar el rallador.

Els ralladors experts són capaços de seguir el peix que va a una velocitat baixa o moderada i llançar el rall quan el tenen a l'abast i ben localitzat. Altres ralladors calculen on pot estar el peix i llancen el rall en el lloc calculat.

No és gens fàcil d'aconseguir esta habilitat, almenys per a mi mateix. Un sentiment de frustració t'envaeix la ment, però que per l'edat va transformant-se en admiració per aquells que sí tenen esta habilitat.

Una altra habilitat important és controlar els nervis per a no errar els llançaments quan apareix de sobte el peix.

Els llocs on el peix s'apropa a la vora no solen ser extensos, per tant, un nombre de ralladors ha de poder compartir este espai amb una separació mínima que pot ser a vegades de 3 metres. Però este apilotament de ralladors és el que marca les habilitats del rallador. Una detecció precoç del peix i un ràpid llançament són la clau perquè no e "furten" el peix com se sol dir.

2. El temps de pesca

I això és el que em passà a mi. Em vaig ficar entre dos ralladors d'alt nivell i ells treien molt de peix sense que jo m'adonara dels senyals del peix, i quan me n'adoní, ja estava el rall d'un company tapant la zona on estava el peix. O siga, la vida i els companys en donaren una gran lliçó d'humilitat.

Quan arribí, encara de nit fosc, ja hi havia almenys quinze ralladors ocupant els millors llocs que són prop de la gola. Com era una nit fosca, alguns ja estaven fent llançaments cecs o a "bulto" per vore si treien algun peix en llocs estratègics (clots, zones de corrent, zones de broma…). Al cap de poc temps començà a haver-hi un poc de llum que permetia veure el reflex en la superfície i esbrinar la lectura de la mar en cerca de peix.

Els més manyosos ja començaren a detectar peix i feren llançaments amb gran nivell d'encert. Els que estaven més lluny de la gola havien de rallar a més cala, cosa que té més dificultat tant per a detectar el peix com per a llançar.

Tot i això, l'humor estava a l'aire. Quan algú errava el llançament o l'encertava de ple, de seguida se sentien els comentaris irònics -normalment graciosos i altres no tant- dels companys. En un de tants llançaments vaig omplir el rall d'algues i el riure era general, i jo vaig contestar sarcàsticament: "L'amanida per a l'esmorzar la porte jo" en referència a les algues que vessaven del rall.

Després amb sarcasme en deien que jo ja era un "super rallador" en referència a les bromes que gaste jo pel "whatsapp". Però tot era en to d'amistad i gràcia.

Ens férem les fotos de rigor de la jornada i després anàrem a esmorzar.

En esta foto es veu al que és un dels mestres del rall a Tavernes de la Valldigna amb una llisa "cabut" de 3,2 kg. 

En esta foto es veu a quasi tots els que van participar en la pesca i altres ralladors que per motius personals o de salut no pogueren tirar el rall. El fotògraf (jo) no era especialment bo, i la prova està en el fet que la següent foto ha eixit millor.

3. L'esmorzar

L'esmorzar no és sols el fet de menjar, és molt més, és una estona per a compartir idees, conèixer-nos, respondre a dubtes dels companys, compartir experiències i conèixer a la gent.

Les idees polítiques, religioses i altres conviccions s'aparten per a no discutir. Sempre hi hi ha algun comentari per a picar-li el bitllet a algú però sense pretendre ofendre a ningú.

La meua dona entre altres coses és sociòloga, i en certa manera he després un poc de l'anàlisi sociològica que ella practica quan va a les reunions.

En este grup de persones he detectat nombrosos membres amb altes capacitats; per descomptat, l'habilitat que tenen per a rallar és una d'elles amb la que han desenvolupat un alt poder de  percepció de detalls, però hi ha d'altres que tenen un alt coneixement pràctic, que són capaços de resoldre reptes que els presenta el dia a dia. Hi ha altres amb alt nivell per improvisar i en especial la majoria saben buscar el costat graciós de les situacions, cosa que dona un poc de "sal" a la vida. Podria dir molts noms, però sols en diré un: "Martinet"

Martinet és una persona exemplar, tots el volen, i amb quasi vuitanta anys encara està actiu tirant el rall amb gran fortalesa. El pobre és sordmut, però gràcies a les xarxes socials (whatsapp) pot estar informat de tot. Moltes vegades fa servir els emoticones per a comunicar-se per whatsapp, però a mi se'm fa difícil entendre'l, i em pose en el seu lloc, pensant quan haurà patit per comunicar-se amb nosaltres i més que en l'època que ell va nàixer no hi havia tanta consciència per part de la societat a este col·lectiu de persones. Amb les seues limitacions és capaç d'entendre quasi tot el que diem i inclusivament fer-se entendre per signes. És la persona més volguda del grup amb moltíssimes habilitats especials. Per a capturar el cranc blau no té competidor, no hi ha ningú que llisca el llenguatge de la mar com ell per a trobar on estan estos crustacis.

Ell i el nebot, que li he ficat el sobrenom de "Super Solves" formen una parella que dominen com ningú esta tècnica de pesca amb rall.

En la cloenda de l'esmorzar, el president de l'Associació, Enrique Biendicho i la junta ens reservaren una sorpresa que consistia a repartir una camiseta i uns tallavents (a elegir un) retolats amb el nom de l'associació APARSU. Els membres agraïren la iniciativa de la junta. 

Sol hi vaig trobar un gran buit i és que el nostre company Juan Signés no vingué i sense ell no hi ha dolços gourmet que porta sempre que ve.

Ara veiem unes fotos de l'esmorzar.

El primer de l'esquerra és Tomàs Cebolla, que el solen confondre amb l'autor d'este bloc. Ja té prou mal el pobre home!

El nostre company Juan Vicente, el primer amb la gorra, és un company molt divertit que alegra les reunions. Tot i això, és un erudit en història i és un plaer escoltar-lo.

Els sants solen tenir un halo al voltant del cap. Però este membre del grup Arturo (Parrongo) apareix en la foto amb este símbol dalt del cap, té la gràcia especial de contagiar l'alegria i el riure a tot el seu voltant.

Duel de presidents cara a cara, el que està de cara el president d'APARSU (Enrique Biendicho) i el d'enfront que està girant-se cap a la càmera, el president dels caçadors (Jose Badia) 

En esta foto es veuen a Gerardo, Jose Miguel Solves i l'Alcalde que són la crem de la crem dels ralladors relaxats ....  

En esta foto, arriba Arturo, i estalla el riure general. Ahí es demostra el poder d'Arturo de sembrar el riure allà on va. En la quedada li gastaren la broma de ficarse prop de l'Alcalde per a complicar-li la pesca. Com es pot vore, ha encaixat bé la broma i està rient amb els companys. Tot un signe de companyonia i bona harmonia

Martinet, tot i que s'ha assegut al costat del rallador més alt de tots els assistents, no ha passat desapercebut.