45. Anàlisi del llançament de rall amb els matitzos de Brasil

0. Els tres moviments bàsics del rall

Vull agrair a  Juan el Mariner, Javi Pachés, arte e pesca aguas claras, Enrique Biendicho, Juan Vicente Miguel Guillem, Arturo de las Lirass, Sergi Durbà i a Juan Belana per les aportacions fetes a este blog.  

Els moviments bàsics del rall són tres:

1. Preparar-se i agafar el rall
2. El balanceig
3. La solta del rall

1. Preparació del rall

Com s'explica al l'entrada anterior és de vital importàcia que els ploms no estiguen encavallats ni enredrats. Per a desenredrar els ploms es seguixen esta rutina:

1. Si l'enredro és gran, s'ha de deixar el rall sobre l'arena i intenta desfer l'embolic amb paciència
2. Agafar el rall al voltant d'1.5 m dels ploms i comprovar que tots els ploms estiguen en el seu lloc i a igual altura. Este pas pot ser inlòs posterior al pas 3.
   
   
   
   
   
   
3. Es convenient ficar-se d'esquena al vent i amb la mateixa posició, balancejar els ploms per a ver una mena de ventall deixant els ploms arreglats sobre l'arena. Com es pot vore les fotos extretes del vídeo de Juan el Mariner, tots els ploms estan en posició radial i no hi ha cap encavallat.
   
   
   
   
   

   

   
   
   
4. Ara cal començar a enrollar corda i rall. Alguns ralladors fan els bucles de la corda i el rall de 20 cm de radi i altres fins 50 cm o més. Tot depén de si el rall té mlta malla i apenes es pot amollar o si en té poca. Quan més malla hi haja s'ha de plantejar fer els radis dels bucles més llargs ja que és amb menys bucles és més senzill d'amanollar.
5. S'acaba d'enrollar el rall a una distància determinada dels ploms (que varia en funció de l'altura del rallador i la cala on va a rallar). Si es fa servir el rall a poca aigua, aleshores el rall s'agafa més llarg i en molta cala, més curt per a tenir-lo per damunt de l'aigua. Quna més llarg s'agafa el rall, amb menys esforç s'obri i també arriba més lluny ja que pots fer un balanceig més pronunciat.
6. Es partix els ploms per a cada ma. Normalment es deixa un poc més de ploms per a la ma dreta. Alguns fan des de una proporció 55-45 fins a 90-10. Quan mś gran és la proporció de la ma dreta, més probabilitat es té de foradar el rall amb les mans si no ix bé, ja que has de fer més força amb la ma dreta.
7. Un punt de discrepància és la distància del plom a cadascuna de les mans. Alguns deixen la mateixa distància com Juan el Mariner i altres tenen una major distància en la mà esquerra que la dreta. En la primera foto tot i que no s'aprecia, els ploms estan tots a la mateixa distància. En la segona foto de arte e pesca águas claras no.

2. El balanceig

Pel que deduisc (que segurament estaré equivocat) el rall ha de tindre un gran moment angular que significa que al rall hi ha que donarli un moviment de rotació previ al llançament que és el balanceig.

He vist varies maneres de fer el balanceig que es poden classificar en varies categories:

1. Múltiple o Senzill
2. Moviment pendular en pla vertical , en pla inclinat i mixte. 
3. Angle de l'últim balanceig de 90º o 180º respecte el llançament.
4. Altua dels ploms en l'últim balanceig

El balanceig simple consisteix en fer sols un únic balanceix i després llançar. El balanceig múltiple consisteix en ver més d'un balanceig escalonat en diferents plans que van donan amplitud al seguent

El balanceig es pot fer en un pla completament vertical o en un pla inclinat. El que es fa en pla inclinat es produeix quan es provoca un llançament ràpid que es vol arribar a molta distància i requereix més força i és més propens a foradar el rall si s'enredra.

El balanceig últim a 90º no sol donar tant de quantitat de rotació com el de 180º.

Quan més alts arriben el ploms en l'últim balanceig, más moviment de rotació s'aporta.

És molt difícil fer un únic estil de balanceig a la pràctica. Normalment se sol emprar un balanceig múltiple amb pla més o menys inclinat, i l'angle de l'últim balanceix sol estar entre mig 90º i 180º i l'altura dels ploms de l'últim balanceig també depén de l'estil del rallador. 

Vegem alguns exemples:

2.1 Balanceig de "Juan el Mariner"

Practica un balanceig amb 2 balancejos qu és quasi un ja que 

(1) Es posa en posició de perfil al llançament i (2) fa un balanceig amb eix vertical a 45º de la direcció del llançament. (3) Al tornar el moviment pendular , el tanca 45º y es queda a 90º de la direcció de llançament i (4) balanceja cap enrrere sempre amb moviment pendular en pla vertical i (5) comença el llançament

Estes imatges estan tretes de Costumari de Sergi Durbà Es veu que té una proporció deploms al voltant 

2.2 Balanceig de "Javier Pachés"

Estes imatges estan tretes de Costumari de Sergi Durbà Es veu que té una proporció deploms al voltant de 60% de ploms en la ma drea i 40% a l'esquerra. Primerament fa un balanceig en pla vertical cap a l'esquerre (1) i després un balanceig en pla inclinat fins a ficar el rall a 90º respece la direcció del llançament amb altura de ploms al muscle (2). Després baixa les mans (3) i fa un llançament amb un balanceig en pla quasi horitzontal (4) i acaba am la ma esquerra cap amunt i el braç dret fent rotació a la dreta.

En un altre llançament es veu con queda el rall per cortesia de Sergi Durbà i Arturo de las Liras 

Pase un vídeo resumit de Javi Pachés on he tret les imatges anteriors

2.3 Balanceig d'Enrique Biendicho

Ací tenim un vídeo resumit de Enrique Biendicho. El métode és paregut al de Javi Pachés però amb alguns matitzos.

2.4 Balanceig de "arte e pesca águas claras"

Ca observar els moviments 1 i 2 del dibuix on cal remarcdar el balaeig vertical amb 2 pujades-baixades sobtes que evolucionen al llançament 3. La línia de puntets es el recorregut de les mans guiant el balanceig de muntanya rusa"

Vegem (1) Té el rall i (2) balaceja frontalmente amb pla vertical però (3)fent un apassa enrrere. (4)Balanceja cap enrere a 180º de la direcció i sentit de llançament i (5) alçant els ploms pe dalt del muscle, (5) comença el llançament fent un gir de 180º (6) baixant els ploms amb balanceig amb pla oinclinat per a donar-li més energia cimètica al rall 

Este vídeo extret de arte e pesca águas claras nés molt bo i sorprenent per a aquells que volem tirar el rall sense esforçar-se massa. >I s'aprecia molt be el doble blanceig de muntanya rusa de puja-baixa ambans de llançar. 

arte e pesca águas claras

3. El llançament

Hi ha ralladors ja majors que no solen tirar ja el rall que diuen que en el llançament las de quedate amb el bras esquerre alçat i obert, fent els braços un angle que prolongat marcaría els extrems del rall

En esta foto de http://www.perseverantiavincit.com/ es veu al millor rallador de tots els temps Vicente García Rogen llançant el rall a la Malvarosa

En estes fotos d'Aparcova es veu exemple d'esta postura 

En esta foto es veu també a un dels ralladors que han fet història Juan José Boscà Palomares "Belana"