28. El rall valencià(I). Explicació a ritme de sainet, tal com me l'han ensenyat
1. Introducció
2. El començament. Nuc d'afegir
Cinc fils has de tindre a l'hora:
el de la malla i el tirant
per a plom llença i corda
i el més gros per a la mà.
Per a començar un rall
afegir has de practicar
i si t'armes un guirigall
cal tornar a començar
Doncs el nuc d'afegir
és una simple baga
que l'has d'enfortir
perquè no es desfaça
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Emprant un bon canut
s'escomença a comptar
i no et dones per perdut
fins a noranta-sis aplegar.
Com vorem en una altra entrada més endavant, hi ha qui recomana començar amb 120 punts cosa que evita l'efecte coca
Per què noranta-sis
i no menys quantitat?
Fes-me cas a mi
i no et faces l'espavilat!
i eixe nombre és precís
que la junta amb la corda
provoca un embolic
anomenat "coca"!
Dos costats de malla
a una volta equival
del canut fet de
canya
que has decidit emprar.
 |
 |
|
| Mexico |
3. A partir de la segona passada. Nuc de malla
Altre nuc has de saber
i és el nuc de fer malla
molt complicat de fer
i sempre dona alguna falla
Molt has de practicar
i que no et falte la paciència
que ningú naix ensenyat
i errar també és experiència
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
 |
En vianostra.at es poden veure els dibuixos de com fer el nuc de malla a l'estil valencià.
3. Cada 3 passades cal afegir.
que fins a un pam puc continuar
amb el mateix nuc de malla
sense tindre que d'ampliar
Però Belana concretava
que per aprovar el trimestre
cada 3 passades ampliava
i això afirmava el seu mestre
Per a començar a afegir
comença al nuc quatre
i a continuació cada huit
per a que ixca tot exacte
Així no hi ha afegitó
que caiga a la vora
com mana la tradició
que cap afegit quede fora
I passada de la tercera
a l'hora de tornar a afegir
fixat i localitza la drecera
del nuc que has de seguir
Els afegits queden enfilats
amb les passades anteriors
quedant ben encarrilats
amb els afegits superiors
Entre cada afegit
8 nucs hem de comptar
incrementat el referit
amb les passades al baixar
Huit, nou, deu, onze..
i ja no has de parar
incrementa este nombre
i fins trenta-nou d'arribar
 |
 |
Segons versions, es pot continuar amb un pam de malla total comptant la primera passada o sols 3 passades després cal afegir. Primer comencem a afegir cada 8 punts (8*12=96), i cada 3 passades s'afig a cada un punt més (9,10,11..., 39) fins a arribar a 39 què és l´últim afegit que es fa fins arribar a 40 (40*12=490 punts). A partir d'ahí es fan 3 pams i mig (de 25 cm cadascun) per a fer el bos y tirant. se suposa que el tirant té 25 cm. Per tant, si la malla és més cega (més menuda) caldrà més passades fins a fer els 3 pams i mig.
Foto de Wikipedia.Al final el que s'està fent és un polígon de 12 costats (dodecàgon) que té molt bona aproximació a una circumferència. Després s'afig el boç i obliga a fer una circumferència, cosa que provoca que el radi (línia que unix el centre del polígon amb un vértx) es reduïsca a l'apotema (línia que unix el centre del polígon amb el centre de l'aresta). Este efecte causa que els radis s'arruguen i és més visible amb ralls hexagonals que són els més habituals fets de malla de niló.
Normalment amb 10 costats (decàgon) seria suficient, es dir que es podrien fer sols 10 afegits ... però això pot ser problemàtic, ja que el boç, al no tindre afegits no creix amb el radi del rall, i per tant es compensa eixa deficiència de malles amb els dos costats addicionals (12 afegits en compte de 10) que han aportat l'excés de malles que després necessita el boç.
Per a ralls de niló amb fil gros de 0.35 mm, 12 afegits per passada pot ser insuficient, ja que l'elasticitat del niló fa molta força per a tancar el rall.
Els ralls tradicionals valencians l'increment mitjà del nombre de malles per passada es 4 ( 12/3 ,ja que afegim 12 malles cada 3 passades). En els ralls de niló normals, que són hexagonals, afegeixen 6 malles per passada, provocant un nombre de malles excessiu en ralls de gran diàmetre, provocant que si el rall és gran que siga molt difícil d'obrir quan el garbí estreny per l'efecte de vela.
4. El doble nuc
El doble nuc és important
al principi i fi de la passada
i també és rellevant
entre els afegits cada vegada
I com ja abans s'ha dit
que el punt es pot escórrer
si al fer un nou afegit
el doble nuc no el tens en compte
En l'última figura es pot veure com es fa un doble nuc que consisteix a envoltar 2 vegades el fil negre. El doble nuc es pot fer també fent un nuc simple addicional sobre el nuc normal de malla. El doble nuc es pot emprar en tot el rall cosa que el fa més costós. En els ralls de simple nuc de malla es recomana que la primera i última malla de cada passada es faça doble nuc. També es recomana a la passada que es fan els afegits, i com a mínim en la malla abans i després d'afegir. El boçs és molt convenint fer-lo a doble nuc, ja que rep la força del peix que lluita per a fugir i també els cops del plom quan el rall es llança sense estar ben arreglat.
5. La passada doble i el bos
En acabar del tot d'afegir
amb doble fil l'agulla es carrega
i també es pot fer servir
un fil més gros que ho parega
Molta força es demana
per a suportar el tirant
que els ploms tiren amb gana
al llançar el rall endavant
I és doble esta passada
és per un triple motiu
va sempre acompanyada
d'una igual que li somriu
El segon i principal
és que s'empra doble fil
distingint-se sense igual
pel seu particular estil
I el tercer sense esperar
explicar-lo també puc
i com pots bé imaginar
es fabrica amb doble nuc
Després d'esta passada
doble nuc al boç s'ha d'emprar
que el peix pega cabotada
per a poder-se'n escapar
És el boç molt important
el peix s'enfuig si curt és
i de segur es va enredrant
si llarg el boç pareix
I quan veges de prop el final
no tingues pressa en acabar
i perquè el plom no faça mal
doble passada has de completar
Segons Ricardo Bayona amb 4 dits de boç és suficient perquè no s'enfuja massa peix. Un boç més llarg provoca enredres i és difícil de llançar el rall si hi ha garbí. Però els ralls de "plastic" confeccionats amb malla ja feta, permeten fer un boç més gran sense tants problemes d'enredrar-se perquè el niló té molta més elasticitat a la flexió que el fil de poliamida (que no en té gens). Un bon rall modern es podria fer de forma artesanal fins on comença el boç i ahí afegir tela de niló ja feta.
Un rall de doble nuc eren paraules majors. Per a simplificar es pot fer un rall de nuc simple però ficant doble nuc a:
- La passada inicial i en general tots els nucs d'afegir
- Les 2 malles inicials i finals de passada
- La passada amb afegits o per defecte un o dos nucs abans del nuc d'afegir
- Tot el boç
6. Cosir la malla que està partida
Penja d'un clau a la paret
el primer cap de la tela
i amb un zig-zag complet
ho cuses com una vela
7. Col·locar els ploms
És mot difícil d'endevinar
la corda a ficar el plom
però es pot aproximar
si es fa un càlcul redó
S'obri una malla
fins a formar un quadat exacte
i si la intuïció no em falla
la diagonal ens dona el repte
Quatre-cents vuitanta
mutiplicat per la diagonal
i ja quasi ningú s'espanta
que eixa és solució final
Per a un càlcul més exacte
este blog has d'emprar
que he fet un extracte
per a poder-ho calcular
Per esta corda grossa
cada plom cal passar
i si algun ho embossa
una agulla has d'usar
Per al plom tres malles
i per al braguerot dos sols
compta bé i no em falles
que noranta-sis ploms és el que vols
Empra una bona llença
per la malla el plom fixar
i és general la creença
que doble nuc has de gastar
Una mida has de tallar
per igualar els braguerots
empra un bastó o fil d'aram
si no, et pegue dos calbots!
Queden igualades així
entre dos ploms la distància
i com m'ensenyaren a mi
això té molta importància
La distància entre ploms
s'anomena braguerot
i referix-lo amb este nom
encara que parega bastot!
Si el plom el vols tensat
la corda has de lligar
a una reixa del finestrat
i amb força l'has d'estirar
Per a calcular la longitud de la corda on va el plom, per a fer un càlcul exacte cal calcular el radi del rall obert que no és el mateix que la longitud del rall tancat. Quan s'obri el rall, el radi és inferior a la longitud. Una bona aproximació és suposar que el rall optimitza la malla i al final form un quadrat perfecte en compte d'un rombe. Aleshores es pot mesurar el costat de la malla la longitud de la corda seria el nombre de malles per la longitud del costat de malla per arrel de 2 o siga: 490 * l * √2
I això és una bona aproximació. Si la corda és més curta el rall no obri bé i pareix un cucurutxo, i si és massa llarga, el rall no obri bé ja que el boç no es pot adaptar a una longitud tan llarga de corda de ploms. Fins un 10% d'excés de corda es assumible. A este blog es pot veure com obtenir el radi del rall obert i la longitud de la corda de ploms serà 2* π* r
Perquè el plom quede ben amarrat, la corda dels ploms es lliga a una reixa d'una finestra o a un clau de paret. En el cas del clau, s'ja d'estirar la corda en direcció perpendicular a l'eix del clau o paral·lel al pla de la paret, ja que si estires en la direcció de l'eix, de segur que l'arranques de la paret.
El braguerot és la distància entre 2 ploms consecutius, i perquè siga igual cal tallar un bastonet o fil d'aram per a tindre una mida que s'ha de respectar. Eixa mida com ocupa 2 malles ha de mesurar 2 diagonals de malla com ja s'ha vist abans.
Respecte a la mida de 3 malles per al plom i 2 per al braguerot, esta fórmula va be. També s'ha fet servir 2 malles per al plom i 2 per al braguerot per a ralls amb més pes i més ràpids d'afonar sobretot si el costat de la malla es llarg, i amb el mateix nombre de malles aconseguixes un rall amb més radi.
Ara amb els ralls de niló, es fa servir 6 malles per al plom més braguerot ( 4-2 o 3-3 depenent de si el plom es curt o llarg). I això és degut a que el fil de niló és més rigit i la malla li costa obrir en esquadra (90º), per tant, sol fer-se servir entre 70º i 80º cosa que es necessita més malla.
8. Els tirants
I no tirem coets encara
tot i que quasi estem acabant
que la cosa no està clara
que s'han de posar els tirants
És el punt de coincidència
de les dobles passades
on lligar amb prudència
el tirant sense fer errades
Cap avall has de continuar
desviant-te sempre cinc malles
i contínuament has d'avaluar
que no et descomptes ni falles
Una uve formaràs
mentre lligues el tirant
i sempre el mesuraràs
abans de tirar endavant
Igual que en el braguerot
una mida has de gastar
un bastó si bé pots
perquè isquen tots iguals
Amb la ajuda del pam
Cal mesurar bé els dos
un sol per al tirant
i tres i mig per al boç
Els tirants han de ser forts
i bon fil has de gastar
sent este prou més gros
doncs té tendència a trencar
El tirant a la passada
un simple nuc pots emprar
sent més fàcil a la vegada
per a poder-lo mesurar
Amb un simple nuc començaràs
per a poder-lo mesurar
amb la corda de més avall
i amb altre nuc rematar
Cal tindre en compte que si el tirant és molt llarg aleshores ens faltarà boç i s'enredra més. El tirant no pot ser més curt que un plom + braguerot, tal com es veu en la foto perquè el tirant es situaria en la corda del plom i l'angle a seria de 0º. El boç tindra 3,5 pams i el tirant 1 pam per a un rall on el costat de la malla oscil·la entre 20 i 25 mm, i un pam al voltant e 25 cm.
Per a unir el tirant amb la malla de dalt amb un simple nuc és suficient, i per a unir el tirant a la corda del plom primer es fa un simple nuc per a poder mesurar bé el tirant i es remata amb un nuc amb doble nuc o també sobrecoll (ballestinque)
La forma de "V" dels tirants és important, cal contar 5 punts en un mateix tirant que són el nombre de punts emprats pel plom + bragurot tal com mostra la figura.
9. Ajuntar els extrems de la corda del plom i la corda de mà
És la unió un gran perill
i un procés complicat
jo empre agulla i fil
perquè quede asseat
Hi ha qui fa un nuc
altres el calfen i apeguen
i jo faig el que puc
perquè no es desapeguen
Si és la corda de mà
hi ha qui amb molta traça
desfà la trena inicial
i munta una bona baga
Metres entre deu i catorze
és la mesura que ell pensà
perquè no ens forse
una bona corda de mà
Quan més llarga és la corda
més menut serà el rall
no caldrà doncs tanta força
per a llançar-lo endavant
Per a fer la baga tant per a unir el rall com per a enganxar la corda a la monyica alguns ho fan així si la corda és trençada. També hi ha altres formes de fer baga amb corda amb nervi central (corda de polièster) segon vídeo de ProKbos. Però si no et vols complicar uneixes els dos extrems amb agulla i fil primet i va prou bé.
10. Pegar-li la volta al rall
Per raons de comoditat
en la zona de l'exterior
és on els tirants hem muntat
però han d'anar a interior
El rall l'has d'escampar
passant pel centre la corda
i d'esta manera voltejar
sense fer gens de força
S'escampa el rall i es fa passar la corda de mà a través del forat del centre del rall i després s'estira de la corda de mà i ja queda voltejat (i per tant els tirants ja queden a la part interior. És el mateix procés que deixar un pantaló o camisa de davant darrere.
11. Millora posterior
La coca y altres calamitats
com l'enredro del cordó
s'han vist ben solucionats
amb un simple esmerilló
Entre la corda i el rall
es situa el mosquetó
i no es cap guirigall
doncs és la solució
El fil és important
i semprava el de cotó
i com era especial
li deien del pescador
El petroli canvià la vida
i ens deixà sense alé
el substituí el de poliamida
i finalment el de polietilé
Sol ser blanc o negre
el fil de poliamida
i tot i que algú s'alegre
eixa elecció es avorrida
I per a més fortor
i puga triar vosté
el diámetre i color
està el fil de polietilé.
I si et sents un sastre
malla feta en venen ja
i no faces un desastre
al tallar-la amb un plis-plàs
En un paper dibuixar,
pensar i descobrir
quina tela has de tallar
i com l'has de cosir
Esmerilló, mosquetó o lleva-voltes, es fa servir perquè la corda de mà no s'enredre tant i evitar un poc l'efecte de "coca" del rall al llançar-lo. Unix la corda de mà i el rall.
El fil de polietilé és molt fort i difícil de trencar i pot ajudar mot a no trencar el rall quan tapes un golfassos (dorados), però els nucs es corren en molta facilitat. Jo he fet algun rall d'esta mena de fil i he tingut que emprar doble i triple nuc i tot i així encara es corria, i a pesar de ser tant fort quan fas doble nuc i estires amb força pot arribar a trencar pel roçament. En canvi per a tallar el fil, amb tissora costava prou, i feia servir el foc d'un encenedor.
La tela de malla de niló és una solució per a tindre un rall rápidament. Pots elegir les dimensions de la tela, de la malla, el diàmetre del fil i a vegades algun color. Pots tallar-lo com un rall valencià tradicional o utilitzar altres patrons més ràpids de tallar. Cal tindre en compte que si el diàmetre del fil es gros (0.35mm) i el diàmetre del rall obert es gran (des de 2.5 m) el patró del rall valencià pot no obrir ja que està pensat per a tela no rígida)
I no tirem coets encara
tot i que quasi estem acabant
que la cosa no està clara
que s'han de posar els tirants
És el punt de coincidència
de les dobles passades
on lligar amb prudència
el tirant sense fer errades
Cap avall has de continuar
desviant-te sempre cinc malles
i contínuament has d'avaluar
que no et descomptes ni falles
Una uve formaràs
mentre lligues el tirant
i sempre el mesuraràs
abans de tirar endavant
Igual que en el braguerot
una mida has de gastar
un bastó si bé pots
perquè isquen tots iguals
Amb la ajuda del pam
Cal mesurar bé els dos
un sol per al tirant
i tres i mig per al boç
Els tirants han de ser forts
i bon fil has de gastar
sent este prou més gros
doncs té tendència a trencar
El tirant a la passada
un simple nuc pots emprar
sent més fàcil a la vegada
per a poder-lo mesurar
Amb un simple nuc començaràs
per a poder-lo mesurar
amb la corda de més avall
i amb altre nuc rematar
Cal tindre en compte que si el tirant és molt llarg aleshores ens faltarà boç i s'enredra més. El tirant no pot ser més curt que un plom + braguerot, tal com es veu en la foto perquè el tirant es situaria en la corda del plom i l'angle a seria de 0º. El boç tindra 3,5 pams i el tirant 1 pam per a un rall on el costat de la malla oscil·la entre 20 i 25 mm, i un pam al voltant e 25 cm.
Per a unir el tirant amb la malla de dalt amb un simple nuc és suficient, i per a unir el tirant a la corda del plom primer es fa un simple nuc per a poder mesurar bé el tirant i es remata amb un nuc amb doble nuc o també sobrecoll (ballestinque)
La forma de "V" dels tirants és important, cal contar 5 punts en un mateix tirant que són el nombre de punts emprats pel plom + bragurot tal com mostra la figura.
9. Ajuntar els extrems de la corda del plom i la corda de mà
És la unió un gran perill
i un procés complicat
jo empre agulla i fil
perquè quede asseat
Hi ha qui fa un nuc
altres el calfen i apeguen
i jo faig el que puc
perquè no es desapeguen
Si és la corda de mà
hi ha qui amb molta traça
desfà la trena inicial
i munta una bona baga
Metres entre deu i catorze
és la mesura que ell pensà
perquè no ens forse
una bona corda de mà
Quan més llarga és la corda
més menut serà el rall
no caldrà doncs tanta força
per a llançar-lo endavant
|
|
10. Pegar-li la volta al rall
Per raons de comoditat
en la zona de l'exterior
és on els tirants hem muntat
però han d'anar a interior
El rall l'has d'escampar
passant pel centre la corda
i d'esta manera voltejar
sense fer gens de força
11. Millora posterior
La coca y altres calamitats
com l'enredro del cordó
s'han vist ben solucionats
amb un simple esmerilló
Entre la corda i el rall
es situa el mosquetó
i no es cap guirigall
doncs és la solució
El fil és important
i semprava el de cotó
i com era especial
li deien del pescador
El petroli canvià la vida
i ens deixà sense alé
el substituí el de poliamida
i finalment el de polietilé
Sol ser blanc o negre
el fil de poliamida
i tot i que algú s'alegre
eixa elecció es avorrida
I per a més fortor
i puga triar vosté
el diámetre i color
està el fil de polietilé.
I si et sents un sastre
malla feta en venen ja
i no faces un desastre
al tallar-la amb un plis-plàs
En un paper dibuixar,
pensar i descobrir
quina tela has de tallar
i com l'has de cosir
|
|
|
El fil de polietilé és molt fort i difícil de trencar i pot ajudar mot a no trencar el rall quan tapes un golfassos (dorados), però els nucs es corren en molta facilitat. Jo he fet algun rall d'esta mena de fil i he tingut que emprar doble i triple nuc i tot i així encara es corria, i a pesar de ser tant fort quan fas doble nuc i estires amb força pot arribar a trencar pel roçament. En canvi per a tallar el fil, amb tissora costava prou, i feia servir el foc d'un encenedor.
12. El misteri
I és un gran misteri
el tema de fer el plom
i ara damunt el ministeri
el prohibix per a tothom
Requerix un aliatge
anomenat antimoni
per a fer un blindatge
verinós com un dimoni
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada