28. El rall valencià a ritme de sainet, tal com me l'han ensenyat

1. Introducció

Esta entrada la dedique a les persones que desinteresadament m'han ensenyat com fer un rall. Fou Matildo Sampere Torres el que primerament em va ensenyar, després Juan Jośe Boscà Palomares (Belana)  qui em va resoldre alguns dubtes sobre nomenclatura i tipus de fil més modern. i i finalment Ricardo Bayona Grau qui em va donar explicacions del començament i longitud del bos i l'efecte "coca".

Per peticío de José Antonio Carlos (Malanda) intente explicar com m'ho han ensenyat a mi.

Per a fer-ho més valencià encara, tipus sainet s'ha emprat, fent homenatge a Bernat i Baldoví!

2. L'escomençament. Nuc d'afegir 

Cinc fils has de tindre a l'hora:

el de la malla i el tirant

per a plom llença i corda

i el més gros  per a la ma.

Per a començar un rall

afegir has de practicar

i si t'armes un guirigall

torna a començar

El nuc d'afegir

es una simple baga

que l'has d'enfortir

per a que no es desfassa

El nuc d'agefir és una simple baga amb un nuc simple que es mostra  a la foto. Es convenient reforçar-la baga amb un segón nuc, sinó es corren els punts, tal com es veu més endavant a les fotos. També es pot fer amb un doble nuc. Amb l'ajuda d'un cilindre o tub (per exemple un canut de canya) que una circunferència del perímetre equivaldrà al doble del costat de la malla. Es faràn 96 punts

Empra un bon canut

i escomença  a comptar

i no et dones per perdut

fins noranta-sis aplegar

Per què noranta-sis

y no altra quantitat?

Fes-me càs a mi

i no et faces l'espabilat!

i eixe nombre és precís

que la junta amb la corda

provoca un embolic

anomenat  "coca"!

Dos costats de malla

a una volta equival

del canut de bona canya

que has decidit emprar.

		Mexico

Una volta de circumferència del canut equival a 2 costats de malla o mitja malla (de color roig). Normalment s'escomença amb 96 punts i s'acabarà amb 5 vegades més (480 punts). Comencem amb 96 punts ja que es necessita un nombre prou elevat de punts inicial per a que el rall puga aguantar la tensió de capturar molt de peix o d'haverse enganxat en pedres o rames o que no ixca "coca" que és un nuc que es fa quan es llança el rall on es lliga la corda de mà al rall. Per altra banda 96 és múltiple de 12 que són el nombre de triangles que constarà la malla. Inicialment es farà un afegit cada 8 punts (12 en total). Per altra banda 480 és múltiple de 12 (quadra amb el nombre de triangles) i també de 8 (per si volem armar a 4 punts 3 per al plom i ú per al braguerot) i també de 10 (per si volem armar a 5 punts , 3 per al plom i 2 per al braguerot)

3. A partir de la segona passada. Nuc de malla

Altre nuc has de saber

i és el nuc de fer malla

molt  complicat de fer

i sempre dona alguna falla

Molt has de practicar

i que no et falte la paciència

que ningú naix ensenyat

i errar també és experiència

En vianostra.at es poden veure els dibuixos de com fer el nuc de malla a l'estil valencià. 

3. Cada 3 passades cal afegir. 

Com En Ricardo m'explicava

que fins a un pam puc continuar

amb el mateix nuc de malla

sense tindre que d'ampliar

Però Belana concretava

que per aprovar el trimestre

cada 3 passades ampliava

i això afirmava el seu mestre

Per a començar a afegir

afig en el nuc quatre

i a continuació cada huit

per a que ixca tot exacte

Així no hi ha afegitó

que caiga a la vora

com mana la tradició

que cap afegit quede fora

I despŕes de la tercera

quan hages de tornar a afegir

fixat i localitza la drecera

del nuc que has de seguir

Els afegits queden enfilats

amb les passades anteriors

quedant ben encarrilats

amb els afegits superiors

Entre cada afegit

8 nucs hem de comptar

incrementat el referit

amb les passades al baixar

Huit, nou, deu, onze..

i ja no pots parar

incrementa este nombre

i fins trenta-nou que has d'arribar

Segons versions, es pot continuar amb un pam de malla total comptant la primera passada o sols 3 passades després cal afegir. Primer comencem a afegir cada 8 punts (8*12=96), i cada 3 passades s'afig a cada un punt més (9,10,11..., 39) fins arribar a 39 què és l´últim afegit que es fa  fins arribar a 40 (40*12=490 punts). A partir d'ahí es fan 3 pams i mig (de 25 cm cadascún) per a fer el bos y tirant. se suposa que el tirant té 25 cm, Per tant si la malla es mes cega (mes menuda) caldrà més passades fins a fer els 3 pams i mig.

Foto de Wikipèdia.Al final el que s'està fent és un polígon de 12 costats (dodecàgon) que té molt bona aproximació a una circumferència. Desprès s'afig el boç i obliga a fer una circumferència, cosa que provoca que el radi (línia que unix el centre del polígon amb un vértx) es reduïsca a la apotema (línia que unix el centre del polígon amb el centre de l'aresta). Este efecte causa que els radis s'arruguen i és més visible amb ralls hexagonals que són els més habituals fets de malla de nylon.

Normalment amb 10 costats (decàgon) sería suficient, es dir que es podrien fer sols 10 afegits ... però això pot ser problemàtic ja que el boç, al no tindre afegits no creix amb el radi del rall, i per tant es compensa eixa deficiència de malles amb els dos costats addicionals (12 afegits en compte de 10) que han aportat l'excés de malles que després necessita el boç.  

Per a ralls de nylon amb fil gros de 0.35 mm, 12 afegits per passada pot ser insuficient ja que l'elasticitat del nylon fa molta força per a tancar el rall.

Els ralls tradicionals valencians l'increment mitjà nombre de malles per passada es 4 ( 12/3 ja que afegim 12 malles cada 3 passades).  En els ralls de nylon normals, que son hexagonals, afegeixen 6 malles per passada, provocant un nombre de malles excesiu en ralls de gran diàmetre, provocant que si el rall és gran que si ga molt difícil d'obrir quan el garbí apreta per l'efecte de vela. 

4. El doble nuc

El doble nuc és important

al principi i fi de la passada 

i també es rellevant

entre els afegits cada vegada

I com ja abans s'ha dit

que el punt es pot escorrer

si al fer un nou afegit

el doble nuc no el tens en compte

En la última figura es pot veure com es fa un doble nuc que consisteix en envoltar 2 vegades el fin negre. El doble nuc es pot fer també fent un nuc simple addicional sobre el nuc normal de malla. El doble nuc és pot emprar en tot el rall cosa que el fa més costós. En els ralls de simple nuc de malla es recomana que la primera i última malla de cada passada es fassa doble nuc. També es recomana a la passada que es fan els afegits, i com a mínim en la malla abans i despŕes d'afegir. El boçs és molt convenint fer-lo a doble nuc ja que reb la força del peix que lluita per a fugir i també els cops del plom quan el rall es llança sense estar ben arreglat.

5. La passada doble i el bos

En acabar del tot d'afegir

amb doble fil l'agulla es carrega 

i també es pot fer servir

un fil mes gros si comparega

Molta força es demana

per a suportar el tirant

que els ploms tiren amb gana

al llançar el rall endavant

I és doble esta passada 

és per un triple motiu

va sempre acompanyada

d'una igual que li somriu

El segón i principal

és que sempra doble fil

distinginse sense igual

pel seu particular estil

I el tercer sense esperar

explicar-lo també puc

i com  pots be imaginar 

es fabrica amb doble nuc

Després d'esta passada

doble nuc al boç s'ha d'emprar

que el peix pega cabotada

per a poder-se'n escapar

És el boç molt important

el peix s'enfuig si curt és 

i de segur es va enredrant

si llarc el boç pareix

I quan veges de prop el final

no tingues pressa en acabar

i perqué el plom no fassa mal

doble passada has de completar

Segons Ricardo Bayona amb 4 dits de boçs es suficient per a que no s'enfuja massa peix. Un boç més llarg provoca enredros i és difícil de llançar el rall si hi ha garbí. Però els ralls de "plastic" confeccionats amb malla ja feta, permeten fer un boç més gran sense tants problemes d'enredrar-se perqué el nylon té molta més elasticitat a la flexió que el fil de poliamida (que no en té gens). Un bon rall modern es podria fer de forma artesanal fins on comença el boç i a hí afegir tela de nylon ja feta. 

Un rall de doble nuc eren paraules majors. Per a simplificar es pot fer un rall de nuc simple però ficant doble nuc a:

1. La passada inicial i en general totd els nucs d'afegir
2. Les 2 malles inicials i finals de la passada
3. La passada amb afegits o per defecte un o dos nucs abans del nuc d'afegir
4. Tot el boç

També hi ha 4 passades dobles, dues seguides on van els tirants i dues seguides on passa la corda de ploms.

6. Cosir la malla que està partida

Penja d'un clau a la paret

el primer cap de la tela

i amb un zig-zag complet

ho cuses com una vela

Si es lliga a un clau de la paret la corda del la primera passada, es pot cosir fet un zig-zad de manera intuitiva i no té cap dificultat. Hi ha gent que comença amb el rall redó i no cal fer esta maniobra final 

7. Colocar els ploms

És mot difícil d'endivinar

la corda a ficar el plom

però es pot aproximar

si es fa un càlcul redó

S'obri una malla

fins formar un quadat exacte

i si la intuició no em falla

la diagonal ens dona el repte

Quatre-cents noranta

mutiplicat per la diagonal

i ja quasi ningú s'espanta

de eixa solució final

Per a un càlcul més exacte

este blog has d'emprar

que he fet un extracte

per a poder-ho calcular

Per esta corda grossa 

cada plom has passar

i si algún ho embossa

una agulla has d'usar

Per al plom tres malles

i per al braguerot dues sols

compta be i no em falles

que noranta-sis ploms és el que vols

Empra una bona llença

per la malla el plom fixar

i es general la creença

que doble nuc has de gastar

Una mida has de tallar

per igualar els braguerots

empra un bastó o fil d'aram

sinó, et pegue dos calbots!

Queden igualades així

entre dos ploms la dístància

i com m'ensenyaren a mi

això te molta importància

La distància entre ploms

s'anomena braguerot

i usa este nom

si no vols rebre un calbot!

Si el plom el vols tensat

la corda has de lligar

a una reixa del finestrat

i amb força l'has d'estirar

Per a calcular la longitud de la corda on va el plom, per a fer un càlcul exacte cal calcular el radi del rall obert que no és el mateix que la longitud del rall tancat. Quan s'obri el rall, el radi és inferior a la longitud. Una bona aproximació es suposar que el rall optimitza la malla i al final form un quadrat perfecte en compte d'un rombe. Aleshores es pot mesurar el costat de la malla la longitud de la corda sería el nombre de malles per la longitud del costat de malla per arrel de 2 o siga: 490 * l * √2

I això és una bona aproximació. Si la corda és mes curta el rall no obri bé i semba un cucurutxo, i si és massa larga, el rall no obri bé ja que el boç no es pot adaptar a una longitud tant llarga de corda de ploms. Fins un 10% d'excés de corda es assumible. A este blog es pot veure com obtenir el radi del rall obert i la longitud de la corda de ploms serà 2* π* r

Per a que el plom quede ben amarrat, la corda dels ploms es lliga a una reixa d'una finestra o a un clau de paret. En el cas del clau, s'ja d'estirar la corda en direcció perpendicular a l'eix del clau o paral·lel al pla de la paret, ja que si estires an la direcció de l'eix, de segur que l'arranques de la paret.

El braguerot es la distància entre 2 ploms consecutius, i per a que siga igual cal tallar un bastonet o fil-d'aram per a tindre una mida que s'ha de respectar. Eixa mida com ocupa 2 malles ha de medir 2 diagonals de malla com ja s'ha vist abans.

Respecte a la mida de 3 malles per al plom i 2 per al braguerot, esta fórmula va be. Tambés s'ha fet servir 2 malles per al plom i 2 per al braguerot per a ralls amb més pes i més ràpids d'afonar sobre tot si el costat de la malla es llarg, i amb el mateix nombre de malles aconseguixes un rall amb mes radi.

Ara amb els ralls de nylon, es fa servir 6 malles per al plom més braguerot ( 4-2 o 3-3 depenent de si el plom es curt o llarg). I això és degut a que el fil de nylon és més rigit i la malla li costa obrir en esquadra (90º), per tant sol fer-se servir entre 70º i 80º cosa que es necessita més malla

8. Els tirants

i no tirem cohets encara

tot i que quasi estem acabant

que la cosa no està clara

que s'han de posar els tirants

És el nuc de coincidència

de les dobles passades 

on lligar amb prudència

el tirant sense fer errades

Cap avall has de continuar

devian-te sempre cinc mallles

i continuament has d'avaluar

que no et descomptes ni falles

Una uve formaràs

mentre lligues el tirant

i sempre el mesuraràs

abans de tirar edavant

Al igual que el braguerot

una mida has de gastar

pots emprar un bastonot

per a que ixquen tots iguals

Si bé s'empra el pam

Cal mesurar bé els dos

un sol per al tirant

i tres i mig per al boç 

Els tirants han de ser forts

i bon fil has de gastar

sent éste prou més grós

dons té tendència a trencar

El tirant a la passada

un simple nuc pots emprar

sent més fàcil a la vegada

per a poder-lo mesurar

Amb un simple nuc començaràs

per a poder-lo mesurar

amb la corda de més abaix

i amb altre nuc arrematar

Cal tindre en compte que si el tirant és molt llarg a les hores ens faltarà boç i s'enredra més. El tirant no pot se méscurt un plom + braguerot, tal com es veu en la foto ja que el tirant es situaria en la corda del plom. El boç tindra 3,5 pams i el tirant 1 pam per a un rall on el costat de la malla oscil·la entre 20 i 25 mm, i un pam al voltant e 25 cm.

Per a unir el tirant amb la malla de dalt amb un simple nuc és suficient, i per a unir el tirant a la corda del plom primer es fa un simple nuc per a poder mesurar be el tirant i s'arremata ab un nuc amb doble nuc o també sobrecoll (ballestinque)

La forma de "V" dels tirantses important, cal contar 5 punts en un mateix tirant que són el nombr de punts emprats pel plom  + bragurot tal com mostra la figura

9. Juntar els extrems de la corda del plom i la corda de mà

És la unió un gran perill

i un procés complicat

jo empre agulla i fil

per a que quede asseat

Hi ha qui fa un nuc

altres el calfen i apeguen

i jo faig el que puc

per a que no es desapeguen

Si és la corda de mà

hi ha qui amb molta trassa

desfà la trena inicial

i monta una bona baga

Metres entre deu i catorçe

es la mesura que ell pensà

per a que no ens forse

una bona corda de mà

Quan més llarga es la corda

mes menut serà el rall

no caldrà doncs tanta força

per a llançarlo endavant

Per a ver la baga tant per a unir el rall com per a enganxar la corda a la monyica alguns ho fan així si la corda es trençada. També hi ha altres formes de fer baga amb corda amb nervi central (corda de poliéster) segon video de ProKbos. Però si no et vols complicar unixes els dos extrems amb agulla i fil primet i va prou bé

10. Pegar-li la volta al rall

Per raons de comoditat

el la zona de l'exterior

on els tirants hem muntat

però han d'anar a interior

El rall l'has d'escampar

passant pel centre la corda 

i d'esta manera voltejar

sense fer gens de força

S'escampa el rall i es fa passar la corda de mà a través del centre del rall i despŕes s'estira de la corda de mà i ja queda voltejat (i per tant els tirants ja queden a la part interior. És el mateix procés que deixar una pantaló o camisa de davant darrere.