34. La ITV d'un rall de boç

0. Introducció

Abans de comprar un rall, o de fer-te'l tu, a no ser que conegues la persona que la fet, és convenient passar una inspecció tant ocular com de prova.

1. Errades en la corda dels ploms 

1.1 Corda dels ploms curta

Si la corda es molt curta al llançar el rall pareix un colador de tela o un gorro del Pare Nadal

Pero este efecte pot ser visible també si la tela està tallada de forma que no creix suficientment quan aumenten les passades. En ralls de niló el nombre de malles a incrementar a cada passada ha de ser mínim de 4 si el fil es prim i almenys 5 si el fil es de 0.35 mm

Si no és molt curta sols es detecta al escampar el rall a l'arena de la platja. Es pot manifestar de varies maneres o amb una combinació de totes:

a. Efecte barret mexicà.

El rall fa una mena d'embut en el centre. 

b. Efecte doble bos

El rall fa una bossa abans del tirant. 

c. Triants no estirats

Alguns tirants no estan tensats. El tirant ha de tirar de la tela per l'efecte de la força centrífuga de la línia dels ploms. Si els tirants no formen una línea recta, significa que el radi del la circunferència de la corda dels ploms es curta i per tan no aprofita la tela. 

d. Línia de ploms formant un cercle perfecte i no té dents

Si el radi de la corda dels ploms és superior al que po donar la tela, els ploms formen una mena de dents o zig-zag. Si la corda dels ploms està ben calculada, potser forme un cercle perfecte. Però cal afegir un poc més de llargària per tolerància. És molt difícil que la corda de ploms estiga calculada exacta. Però s'ha d'evitar que les dents o zig-zag siga molt pronunciat, sols un poc.

En esta imatge es veu que els ploms estan quasi aliniats (adaptant-se a un cercle perfecte), mentre que els tirants no formen línia recta i no tensen la tela

1.2 Corda dels ploms massa llarga

Si la corda es molt llarga, la tela intenta acaompanyar a la corda dels ploms i com no hi ha prou radi el rall fa moviments extranys i no obri be. Es pot vore ja que la corda de ploms forma dents (zig-zags) molt pronunciats

1.3 Ploms distribuits irregularment

Si no s'ha lligat els ploms amb el nuc adequat o no s'han tensat els nucs o no s'ha emprat una mida per a fer els braguerots, el rall queda desequilibrat  i s'enredra.

1.4 Els dos extrems de la corda els ploms no estan ben units

Potser s'haja fet un nuc molt farragós i provoca que s'enredre el rall, o que la unió no estiga fen forta i pot soltar-se el nuc

1.5 Cal emprar fil apropiat

Potser el fil de la corda dels ploms siga massa prim i es trenque o que siga de mala qualitat. Cal revisar-ho. Amb un diàmetre d'al voltant de 3 mm i fil amb ànima interna sol ser suficient.

2. Errades en la corda d'arripionar

Cal revisar que la corda d'arripionar tinga el diàmetre apropiat i si potser que siga de fil torçut. Si s'empra fil tipus trenat, els nucs s'escorren més i cal anar amb cura de tensar-los, i comprovar que després d'arripionar un plom, no s'haja corregut. Si el fil té poc diàmetre potser es trenque prompte.

3. Errades en els tirants (vesses)

3.1 Tirant curts

Si per algun motiu la tela no té prou passades es pot recurrir a fer un tirant més curt però cal tenir en compte que si el tirant és curt resta radi al rall ja que obri massa el tirant. Si el tirant és excessivament curt, a les hores no deixa escampar la corda dels ploms

3.2 Tirant massa llargs

Si el tirant es massa llarg, tot i que dona més obertura al disminuir l'angle del tirant, pot restar boç quan està obert, a més senredra més i pot ser problemàtic quan has de rallar a aigua al coll que has de arreglar el rall més curt. En la imatge, la zona més marcada es el lloc que ocupa el boç en el rall obert

A l'hora d'avaluar la grandària del boç s'ha de tindre el cmpte que la situació més normal és que la

tela es replegue interiorment i paresca que no haja tela del bos. En la imatge es veu la tela que e pot replegar interiorment o exteriorment. En ralls de poliamida fets a mà el fil no és elàstic i no es dona este fet. Si el bos es replega cap a fora és senyal que el fil ha sigut tractat per a que no siga tant elàctic (amb aigua calenta o al sol) o que la corda dels ploms pot ser siga curta.

 

3.3 Tirants mal lligats

Si el tirant està mal lligat pot provocar un creuament dels ploms i per tant enredrar el rall

3.4 Tirants amb diferent llargària.

Si els tirants no són igual de llargs, aleshores el rall no es pot arreglar bé i té totes les paperetes per a enredrar-se

3.5 Tirants lligats a malles de diferent passada.

Provoca que els ploms amb el rall arreglat per a llançar estiguen a diferent altura i per tant el rall s'enredra

3.6 Diametre apropiat.

La longitud de la corda dels ploms por marcar el diàmetre obert del rall. Si la corda és massa llarga, el rall queda descompensat ja que no pot obrir be i els ploms es queden formant puntes com una estrela. Si laq corda es curta el diàmetre del rall queda disminuit. Per a vore si té un diàmetre apropiat, s'ha d'escampar el rall sobre l'arena i vomprovar que la tela quede estirada (sense comptar el boç) i que no forme puntres el plom. Cal comprovar que la malla forme un angle entre 70º i 90º en la línia del plom 

3.7 Fil dels tirants

Es recomana fil torçut , paregut al de arripionar però potser un poc més prim si el d'arripionar es fil trenat. Personalment, el fil del tirant hauria de ser del 3330

Mentre que el d'arripionar jo empraria un 2220 que és més gros. 

També es pot fer servir un fil trenat del 8840  però els nucs noi lliguen tant.

4. Errades en la tela

4.1 Diferents tipus de tela. Característiques del tall de la tela. Creixement de malles per passada.

Cal comprovar que la tela tinga al menys 20 mm de costat del rombe i no més de 30 mm. A no ser que es vulga pescar aladroc o sardina, la qual cosa ja s'ha d'emprar malla molt cega que està de moment prohibida.

En cas de fil de nilò es pot fer servir fil de 0.30 que és prou fort i no és mñes fàcil d'obrir la malla. Fil més prim trenca més. Es pot anar a un increment de mitja per passada de 4 malles si empres almenys 8 trapezis de tall. Per a golfàs o dorado o per a un rall de molta batalla es pot fer servir a 0.35 mm, però s'ha de tinde en compte que has d'anar de 4,5 a 5 increments de mitja per passada i depenent del fil potser hages d'anar a 6 increments. El fil gros fa molta força per a angles d'obertura de malla de més de 70º.

Normalment es poden fer servir des de 6 trapezis fins 12 (que emula el rall tradicional. En la figura es mostra 6 trapezis que formen un hexàgon a la part de dalt o de creixement. 

Es deprecien estos polígons:

• El triangle, quadrat i pentàgon, hi ha molta diferència de llargària de l'aresta respecte l'apotema i no s'adapta massa be a la forma redona d'un rall
• L'heptàgon, eneàgon i endecàgon tenen el problema que és difícil armar a 5 ó 6 malles per plom i a més el patró es complica molt

Se solen emprar estos polígons

• El hexàgon és el més emprat amb diferència. Ja té mes foma redona i a més s'acobla bé a un armat amb una relació de 6 malles per plom. A més si es talla recta seguint les diagonals és molt fàcil de cosir el rall i de fer el patró. Té un creixement de 6 malles reals per passada. Però si s'empra fil prim pot esdevindre en massa tela a no ser que abandones el creixent de les malles prompte o que talles la tela amb 2 patróns de creixement com feia Vicent Tercero. Es pot adaptar a un tall de 5 creixements de mitja per passada, però no és conveniet reduir-ho.
• L'octògon es un patró que té un més feina, però es pot fer servir un patró de creixement de 4 malles de mitjana per passada. Este patró és mes difícil de tallar. També es pot fer patrons a 5 o 6 creixements de mitja per passada.  Este rall s'adapta millor al cercle que l'hexàgon. S'ha de comptar be les passades per a tenir múltiples de 5 o de 6 per a pode armar.
• El decàgon por ser una bona elecció si es vol armar a 5 malles per plom. Ja es complica molt. A vegades algun rall tradicional empra este patró amb un ceixment de 3,3 malles per passada. Tal vegada este patró de creixement no és bo per al niló (recomane almenys 4) a no ser que comences amb moltes malles, la qual cosa recomana anar al patró del dodecàgon o del octògon.
• El dodecagon, és el patró dels ralls fets a ma amb un creixement de 4 malles mitja per passada. Té més faena que els altres, però els ralls són de més qualitat. És el patró que sempra normalment en el rall tradicional.

Comprovacions:

1. El nombre mínim de trapezis ha de ser 6.
2. Els trapezis han de tindre la mateixa longitud de passades.
3. Els trapezis han d'estar ben empalmats.
4. A vegades una costat de trapezi pot envoltar part de l'altre trapezi com feia magistralment Vicente Tercero. Cal comprovar que este tipus d'unió siga simèrica
5. Si els trapezis són curts, cal revisar si obri be. En ralls grans és una tècnica a emprar si el fil no és massa gros ja que al final hi ha molta tela i es fa difícil d'amanollar. Per tant és necessari recòrrer a la prova pràctica d'obrir el rall.
6. Si el rall té poca relació de creixement de malles per passada cal verificar que al menys el nombre de malles inicial és de més de 100 malles. 
7. Si La relació de creixement és alta (>=5 malles /pasada) es pot començar amb 60 malles inicials.
8. Si el nombre de malles inicials és inferior a 60, el rall pot fer coca
9. Escampar el rall en l'arena i comprovar que l'angle de la malla estiga al voltant de 70º en rall de fil de 0.35 mm i entre 80º i 85º en ralls de de fil de 0.30 mm. Sospitar d'aquells ralls tinguen angles de malla per dalt de 85º (pot ser no òbriga be per la força que fa la malla per a romadre tancada i per tant es requerix més malles en la passada final) o per baix de 70º (massa malla i amb vent no obrin).
10. Al agafar el rall sospitar dels ralls que són fàcils d'amanollar perquè tenen poca tela i sospitar dels ralls que tenen tanta tela que no els pots amanollar.
11. El rall normal sol tindre 10 o 12 pams. Si vols un rall per a un dia de ponent, pots conseguir un rall mes gran. Si fa vent has de recòrrer a ralls més menuts i amb tela mes clara (la longitud de costat de malla) per a evitar la força del vent. Si vols rallar a aigua al coll, un rall més menut et facilitará la faena.

5. Errades en la corda de ma

1. Una corda de mà no ha de tindre massa diàmetre i ha de ser rígida per a evitar que s'enredre.
2. Al ser rígida cal demanar que s'unisca al rall amb un esmeriló.
3. La unió al rall i el nuc de la baga han de evitar que formen embolics, apenes s'ha de notar les juntes i unions.
4. La corda de mà ha de passar just pel centre del rall, cal comprovar si passa per una malla lateral, cosa que si no es pot arreglar, cal rebujar el rall o desempalmar la corda i tornar-la a unir.
5. Un rall gran requerix un corda més menuda com a màxim 10 m.(a vegades en dies de ponent, esta corda requerix ser més llarga o deslligar-se la corda per a llançar). Un rall menut pot tindre una corda quasi el doble de llarga (16 metres). Les cordes llargues fan enredrar més els llançaments.

6. Revisió dels plom (Ralls tradicionals)

1. Evitar ploms trencats
2. Evitar ploms molt curts ja que s'enredren més
3. Evitar ploms excesivament grossos ja que el rall es fa molt pesat i dificil de manejar.
4. Es pot der servir ploms mes curts si es vol alleugerar més el rall en dies de poc vent. Si fa vent no cal escatimar massa amb els ploms
5. Ploms de 12 cm i de pes 34 gr és l'ideal. Pero ploms a partir de 9 es poden admetre
6. Comprovar que el plom no es doble amb facilitat i que no siga massa fràgil.(falta o excés d'antimoni)
7. Evitar els ploms llargs i molt estrets ja que es trenquen fàcilment.

7. Revisió de la cadena (Ralls de cadena)

1. Revisar que la longitud de les baules (eslabones) mantinguen una proporció amb els costats de la malla del rall, sinó l'armat es fa molt difícil
2. Evita cadenes massa lleugeres o massa pesades. El pes del rall ha de ser similar al de un rall de ploms.
3. A ser posible la cadena ha de ser galvanitzada o en el millor dels casos d'acer inoxidable bo (molt cara), o que tinga un tractament per a la corrosió marina
4. La cadena la d'estar solta sense nucs ja que els nucs augmenten la corrosió.

8. Revisió de l'esmeriló

1. L'esmeriló ha de ser material inoxidable a condicions marines i fort.
2. No ha de tindre rebaves ni elements que facen que la tela s'enganxe.
3. No ha de ser excesivament gran ni tampoc excesivament menut

9. La prova de foc

1. Cal comprovar que el rall òbriga be tant a favor del vent com an vent lateral o en contra.
2. Cal comprovar que siga fàcil d'arreglar.
3. Que no s'enredre la corda de ma.
4. Evita els ralls que òbriguen i ràpidament tanquen com si hi haguera un moll
5. Recorda que hi ha ralls que sobre l'arena no tenen cap problema però al llancar-los no responguen be. 
6. Comprova que el rall s'enfonse ràpiament en l'aigua. Els ralls amb tela cega són molt lents d'afonar.

Per tant es convenient fer la prova de llançar-lo i després revisar el rall obert en l'arena i vore el radi real del rall obert