35. Ralls customitzats

 1. Ralls amb diferents teles empalmades.

Si ens fixem en estos ralls fets per un gran expert de Sueca, s'observa:


  1. El rall té molta tela, sembla que 'ha emprat un patró amb gran creixement de malles, per exemple el patró hexagonal amb un creixement d'una malla per passada i trapezi que són 6 malles per passada, i si el rall té un diàmetre gran, es fa difícil d'amanollar.
  2. Com el rall li sobra tela, es planteja deixar unes passades sense afegir i començar el tram rectangular més prompte. Però en compte de emprar la mateixa tela, com és més curta, es fan les passades a mà o afegint tela de poliamida i emprant un fil més prim i que siga més fàcil d'amanollar


  3. Hi ha gent que no li agrada el tacte del nilò a les mans, així s'evita eixe tacte
  4. Crec que és una manera de fer un rall amb tela curta (de poques passades).
  5. Però la idea principal és emprar fil de poliamida que no té memòria (no és elàstic), la qual cosa permet que el rall no es resistisca a obrir-se, ja que este tram és juntament amb el boç el que més força fa per a impedir que el rall òbriga si és elàstic(fil de niló).

Altres detalls i suposists dels ralls de la foto.

  • Costat de malla: 33 mm i potser 30. Sembla que un plom equival en longitud a 3,5 passades. Normalment els ploms tenen entre 11 i 12 cm, cosa que fa sospitar que cada passada té entre 30 i 33 mm (que és el mateix que el costat de la malla). Costats llargs de malla fa que el rall siga més ràpid a igualtat de diàmetre obert.
  • Diàmetre del fil: 0.35mm i potser 0.30: Per la forma d'amanollar el rall, que fa un gran grapat es desprén que el fil és de gran diàmetre (0,35 mm) o tal vegada és de diàmetre normal (0,30 mm) i gran quantitat de malles, però no sembla probable ja que en este cas hauria de tindre molts ploms el rall.
  • Nombre de passades de poliamida: 8 i 10. El rall de l'esqerra té al voltant de 8 passades (4 malles) de fil de poliamida, mentre que el de la dreta en té al voltant de 10.
  • Braguerot: 6.5 a 7 cm. Sembla igual de llarg que 2 costats de malla (2 passades o una malla tancada), o siga al voltant de 6,5 a 7 cm.
  • Armat a 5 (3+2) : Si el plom medix entre 11 i 12 cm i el braguerot entre  6,5 i 7 cm, podem vore esta taula en cm. S'ha de descartar un armat a 6 (4+2 o 3+3) ja que en este cas el braguerot ( o millor dit, la longitud plom + braguerot) hauria de ser més llarg. Podria ser un armat a 4 (3+1 o 2+2), cosa que faria el rall molt pesat al tenir que ficar mñés ploms, que de moment descarte. Per tant sembla més llògic pensar en un armat a 5 (3 per al plom + 2 per al braguerot), que tenint en compte la llargària del costat de la malla i que els ralls de niló difícilment admeten angles superiors a 80º. També un tirant o vessa de 10 passades fa pensar en un armat a 5 (esta norma no es complix als ralls de Vicent Tercero que apostà per un tirant més curt).

  • Plom Braguerot Plom +
    Braguerot
    Costat
    Malla
    Angle
    Obertura
    Malla
    Armat
    Malles(plom+brag)
    11 6.5 17.5 3.3 70 4.6
    11 6.5 17.5 3.3 80 4.1
    11 6.5 17.5 3.3 90 3.7
    11 7 18 3.3 70 4.8
    11 7 18 3.3 80 4.2
    11 7 18 3.3 90 3.9
    11.5 6.5 18 3.3 70 4.8
    11.5 6.5 18 3.3 80 4.2
    11.5 6.5 18 3.3 90 3.9
    11.5 7 18.5 3.3 70 4.9
    11.5 7 18.5 3.3 80 4.4
    11.5 7 18.5 3.3 90 4

  • Al ser un rall de malla ampla és un rall ràpid que deixa escapar el peix menut. 

2.1 Proposta de confecció del rall de la dreta.

Suposits:
  • Costat malla: 3.3 cm
  • Altura en malles malles: Suposem 50
  • Diàmetre del fil 0.35 mm
  • longiutd del nuc: Suposem 2.5 mm ja que el fil es de 0.35mm 
  • Nombre de trapezis: 6 ja que el rall té molta tela.
  • Nombre de malles inicials. Suposem 60 ja que estos ralls no solen fer coca
  • Altura del boç: Suposem 15 cm ja que té bon boç
  • Tirant: Suposen 10 malles =33 cm
  • Suposem que abans del tirant hi ha 10 passades (de poliamida)
  • La relació de malles incrementant/disminuint es de 1/0 ja que cada tapezi incrementa una malla
  • Ajustem a 70 passades ja que tenim 100 passades de longitud total i el boç se sol menjar al voltant de 30 passades.
Introducció de paràmetres:


I el resultat:


Conclusions:
  • La hipòtesi de costat de malla de 3.3 cm, armat a 5 (3+2) i 50 malles sembla prou viable ja que el braguerot queda entre 6 i 7 cm depenent de la llargària del plom. Com es veu, falten quasi 10 passades que són les 10 passades de poliamida que li s'han afegit al rall.
  • Un radi obert de 2.6 m és un rall gran però molt bo per a una persona que el sap manejar be. En concret, els dos ralladors de la foto són excel·lents ralladors i no tenen cap problema amb este rall.
  • Tot i que és un rall de gran diàmetre, tant sols té 96 ploms, que és l'estandard dels ralls tradicionals (de 12 pams o siga més menuts), però que al tindre un costrat de malla molt gran no perd velocitat i no fa massa resistència al vent (efecte vela)
  • Té una relació d'increment de 5,2 malles per passada (70*6/(70+10)) que és superior als ralls tradicionals que incrementen 4 malles per passada, però se sap que el niló per la seua flexibilitat necessita un increment de malles per passada major. Els ralls de 6 increments obrin bé però tenen un gran efecte vela. Les 10  passades de poliamida possibiliten reduir el nombre d'increments.
  • Quan el costat de malla es gran, el rall és més dèbil. Per tant és convenient augmentar la gruixa del fil. Per este motiu un fil de diàmetre 0.35 mm li dona coinsitència al rall.
  • Este rall és una bona combinació ja que és: gran, ràpid, pés normal (96 ploms), de complexitat mitja (sols l'afegit de 10 passades de la tela de poliamida ocupen el 50% del temps de confecció del rall), i de poc manteniment ja que el fil és fort. 
  • Tenim doncs una altre "Stradivarius" del rall.

2. Ralls amb dos patrons de creixement.

El plantejament es similar al del cas anterior, però en compte de fer un tram rectangular gran, es fa un tram rectangular intermedi i una zona de creixement menor. Amb la qual cosa, tot i que no s'aconseguix un rall de major diàmetre ja que no s'afegixen passades a mà, s'aconseguix un rall més amanoset per a ser llançat. És el model de Vicente Tercero d'Oliva. Al dibuix s'ha exagerat un poc l'amplària per temes de claritat visual.


El fet de tindre 2 patrons de creixement es perquè  siga ràpid de cosir el tram inicial fet amb un patró  hexàgon de creixement de 6 malles per passada (una per cada trapezi), i després reduir creixement de les malles, reduint la quantitat de tela emprada tot i que és més difícil de tallar i cosir. Les persones que tenen este rall estan satisfetes.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

36. Encontre de ralladors APARCOVA 22/08/2026 en Mareny de Barraquetes

32. Encontre de ralladors APARCOVA 18/07/2026

12. Homenatge al Stradivarius del Rall: Vicente Tercero. Anàlisi d'un rall